Índex


Integració emocional en les programacions escolars:


Té com a finalitat integrar els factors emocionals i afectius a les programacions escolars, partint de les demandes pròpies de cada context específic i generar respostes educatives en relació a aquests.
Condicions d’intervenció:
  • Dimensió institucional del projecte: compromís de la institució escolar en el desenvolupament i disseny del projecte d’innovació educativa i curricular de l’Educació Emocional.
El psicopedagog aporta coneixements específics i estratègies de treball.
  • Dimensió curricular del projecte: Incloure objectius continguts i activitats en les programacions.
  • Dimensió temporal de la intervenció: Realitzar la intervenció de manera continuada i no puntualment.
  • Dimensió col·laborativa de la intervenció: Plantejar l’assessorament psicopedagògic com un treball en col·laboració entre assessor i professors

Diferents moments de la intervenció:

  • Anàlisi del context i detecció de necessitats: Analitzar situació i detecció de necessitats dels agents educatius.

    • Funció del Psicopedagog: Dinamitzar el treball en equip, facilitar procediments i aclarir necessitats al professorat. Donar suport a l’expressió de les diferents perspectives mitjançant debats.

  • Negociació: Posar en comú els punts de vista i negociar les bases del projecte, així com objectius i funcions.

    • Funció del Psicopedagog: Ajudar a prioritzar necessitats i a establir finalitats generals del projecte.

  • Planificació i aplicació del projecte: depenent dels objectius poden donar-se diferents tipus d’accions i diferents tipus d’actuacions

    • Funció del Psicopedagog: Promoure intercanvi de coneixements. Oferir informació i estratègies vàlides pel disseny del projecte. Suport a la implementació i ajuda als problemes futurs.

  • Valoració del projecte: revisió i avaluació del procés i de les actuacions. És important per modificar el projecte o donar-lo per acabat.

    • Funció del Psicopedagog: facilitar procediments de valoració i revisió. Promoure l’anàlisi del projecte en acció i la seva revisió


Àmbits d’actuació:


CENTRE
CURRICULUM
AULA
FINALITATS
Construcció conjunta d’un projecte educatiu democràtic i atent als factors emocionals.
Construcció curricular capaç de promoure els coneixements i habilitats implicades en l’educació emocional.
Millorar qualitat de les interaccions que es produeixen a l’aula
CONTINGUTS
Consensuar finalitats educatives implicant les famílies, el centre i el context més immediat tenint en compte valors com civisme, igualtat, etc. i l’educació emocional.
Anàlisi d’objectius educatius i d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, prenent com a base l’educació emocional. Introducció de canvis i millores consensuats en els objectius i activitats de les programacions.
Manejar apropiadament les reaccions emocionals que sorgeixen a l’aula.
ACTORS
Famílies, alumnes, professors, comunitat.
Professors
Professors i alumnes
Actuacions ASSESSOR
Facilitar i afavorir la participació de professorat, famílies. Afavorir la revisió d’idees en relació a la importància dels aspectes interpersonals i emocionals Afavorir la relació del centre amb el seu context social i comunitari més immediat.
Facilitar la revisió dels valors i els canvis que vehiculen els continguts curriculars. Orientar i coordinar el procés. Aportar informació sobre programes i tècniques psicopedagògiques ja dissenyades.
Facilitar la identificació dels aspectes afectius i emocionals que es mobilitzen a l’aula. Ajudar als professors a analitzar els diferents tipus d’ajuts psicopedagògics que es poden utilitzar en situacions concretes i ajudar-los a utilitzar-les.


L’ASSERTIVITAT:

Definició d’assertivitat:
Una definició ben clara que il·lustra que significa assertivitat seria la capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els altres. Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que està bé.

Tipus de comportaments:
L'assertivitat es diferencia i se situa en un punt entremig entre les dues conductes polars: l'agressivitat i la passivitat. Per tal de distingir entre aquests tres conceptes ens serà de gran ajuda entendre la forma en què les persones maneguen els seus límits personals, així com els dels demés. Els comunicadors passius o no assertius endeixen a no defendre els seus límits personals, i llavors permeten que les persones gressives les influeixin o fins i tot que les danyin. Són també típicament reticents a arriscar-se de tractar d'influenciar a ningú.

Com es comporta una persona agressiva:
Defensa dels drets personals i l’expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera impositora i que transgredeix els drets d'altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressió verbal inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils i humiliants.

Tot i que l’objectiu habitual de l’agressió és la dominació de la resta de persones, l'agressivitat no és igual que la violència, però pot ésser convertida quan el que s'intenta és anul·lar o destruir l'altre persona. El component no verbal pot incloure gestos hostils com esgrimir el puny o les mirades intenses i inclòs els atacs físics.

L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses.

La conducta agressiva molts cops és reflexa amb una conducta ambiciosa, que intenta aconseguir els objectius a qualsevol preu, inclòs si això suposa transgredir les normes ètiques i debilitar els drets dels demés. La conducta agressiva pot portar com a resultat a curt termini conseqüències favorables, com un sentiment de poder i la consecució dels objectius desitjats. Malgrat tot, poden sorgir sentiments de culpa, una contragressió directa en forma d'un atac verbal o físic per part dels demés o una contragressió indirecta en forma d'una rèplica sarcàstica o de mirada desafiant. Les conseqüències a llarg termini d'aquest tipus de conductes són sempre negatives.

Com a resum, podríem enumerar punt per punt com es comporta una persona agressiva:

- Demana el que vol.
- Pretén guanyar sempre, costi el que costi.
- Fa servir qualsevol mitjà per aconseguir el que vols.
- Crida, fa servir el sarcasme.
- És destructiu/va amb els altres.
- Oblida els drets dels altres i només recorda els seus.

Com es comporta una persona passiva:
La conducta passiva es pot veure com la transgressió dels propis drets en no ser capaç d'expressar obertament els seus sentiments, pensaments i opinions o a l’hora d'expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiança, de tal manera que els demés no li fan cas.

Hi ha un límit respecte a la quantitat de frustració que un individu pot emmagatzemar dins un mateix. El que rep la conducta no assertiva pot experimentar també una varietat de conseqüències desfavorables. Haver d'inferir constantment en el que està realment dient l'altra persona o haver de llegir els seus pensaments és una tasca difícil que pot donar peu a sentiments de frustració, molèstia o fins i tot ira a l’altra persona.

El comportament passiu té com a trets més destacats els següents:

- No demanar el que vol.
- Li preocupa més ser estimat que aconseguir allò que vol.
- Espera que els altres endevinin el que vol.
- Manté els seus sentiments continguts.
- Es queixa a altres persones i no directament a la persona implicada.
- Creu que és més dèbil del que realment és.
- No acostuma a aconseguir allò que vol.

Com es comporta una persona assertiva:
L’individu expressa obertament i de manera directa els seus propis sentiments, desigs, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar els demés i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte d'un mateix tot expressant necessitats pròpies, i defendre els seus propis drets i respectant els drets i necessitats dels altres. L’individu ha de reconèixer també quines són les seves responsabilitats en aquesta situació i quines conseqüències resulten de l’expressió dels seus sentiments.

Una persona assertiva es comporta de la següent manera:
- Demana allò que vol d'una manera segura i directa.
- Pretén que les dues parts guanyin si és possible.
- Vol ser estimat/da, però no a canvi de renunciar als seus drets.
- Actua positivament, diu les coses que t'agraden dels altres.
- Diu a les persones quan no li agraden les seves conductes, però sense atacar-les.
- Expressa els seus sentiments.
- Normalment aconsegueix allò que vol.
Com actuar de forma assertiva:
L’individu assertiu acostuma a defensar-se bé en les seves relacions interpersonals. Està satisfet de la seva vida social i té confiança en si mateix per a canviar quan ho necessiti fer. L'individu assertiu és expressiu, espontani, segur i capaç d’influenciar els altres. Fonamentalment ser assertiu, es adonar-se de si mateix, així com del context que l'envolta.

Una persona que es vol comportar de manera assertiva sempre ha d'intentar defensar la seva opinió davant el seu antagonista tot sent una persona clara i directa amb els altres individus i fent declaracions en primera persona. Una bona manera de no sobrepassar els límits de respecte envers l'altra persona és expressant les teves opinions sempre començant el teu discurs amb la següent fórmula: "Jo penso...", "La meva opinió és...".

Un altre factor característic és que una persona assertiva mai defineix la idea de les altres persones, ni deixa que els altres defineixin la seva. Davant una crítica, cal escoltar els arguments del altres i pensar si tenen raó o no. Si creiem que tenen raó, hem d'aprofitar per a millorar. Si creiem que no la tenen haurem de reafirmar-nos en la nostra postura.

Davant d'un conflicte interpersonal sempre s'ha de ser lo més clar possible utilitzant un llenguatge corporal clar: mirar els ulls, parlar sense cridar i pausadament.... Cal reconèixer els punts de vista dels altres, però defensar allò que es pensa. I finalment la utilització de tècniques assertives ens poden fer evitar conflictes entre persones.


Quadre de comportaments:
quadre_assertivitat.jpg



Tècniques assertives:
Per arribar a ser una persona assertiva cal aprendre a evitar la manipulació. lnevitablement, ens trobarem amb diverses estratègies que intentaran impedir els nostres objectius, desenvolupades per aquelles persones que pretenen ignorar els nostres desitjos. Les tècniques que es descriuen a continuació són fórmules que han demostrat ser efectives per a vèncer aquestes estratègies i que serveixen perfectament en les relacions interpersonals.

Aquestes tècniques que exposarem a continuació són de caràcter defensiu, ja que pretenen defensar-nos d'acusacions que ens fan els nostres protagonistes. Depenent
de la manera que evitem aquesta situació de conflicte social es deriven les diferents tècniques


Asserció negativa:
Aquesta tècnica mostra la utilitat de reconèixer els propis errors, ja que així oferim menys arguments a la gent que ens critica perquè ho pugui seguir fent. No es tracta només de dir coses com "ho sento", "Quin error per la meva part", el que hem de fer és assumir clarament que hem comès un error.

Un exemple que podria il·lustrar la tècnica seria per exemple quan no hem assistit a un compromís i l'altre persona que ens esperava es posa de mal humor a causa de la nostra falta de formalitat. Si de tot cor diem:
"Si, em vaig oblidar de la cita que teníem per dinar. Generalment acostumo a ésser ser més responsable".
L'altre persona sap que ha estat només un error puntual i que veritablement no era la nostra intenció fer-la esperar inútilment i el conflicte es cancel·la.


Interrogació negativa:
Formalment la interrogació negativa consisteix en sol·licitar més desenvolupament en una afirmació o afirmacions de contingut crític procedents d'una altra persona.
L'objectiu es arribar a evidenciar si es tracta d'una crítica constructiva o malversadora.
Dit en altres paraules, aquesta tècnica és útil per demanar explicacions per les crítiques que altres persones ens fan.
Serveix tant per a situacions en les que ens hem equivocat realment, com per aquelles en que la crítica és injusta. Davant la crítica d'una altra persona, podem respondre preguntant què hi ha de dolent en allò que hem decidit. Davant d'una altra persona, podem respondre preguntant què hi ha de dolent en allò que hem decidit.

Un exemple seria les següents qüestions que fa una persona assertiva per evitar una mala situació:
"Entenc que no t'agradi la manera com vaig actuar l'altra nit a la reunió. Què va ser el que et va molestar que fa que no t'agradi? Què hi ha en la meva forma de parlar que no t'agradi?".

Un altre exemple seria demanant explicacions sobre què és el que no li agrada a l'altra persona del nostre comportament assumint que el món no s'acaba perquè no li agradi el que nosaltres fem.


Banc de boira:
Consisteix en arribar a algun punt limitat de veritat on es pugui estar d'acord amb el que l'antagonista pugui estar dient. Dit més expressament pots estar d'acord en part o d'acord en principi. Amb el banc de boira utilitzem els arguments del que ens critica. No pretenem demostrar que l'altre s'equivoca, però com que no estem d'acord amb la crítica, diem que aquest és el punt del nostre interlocutor. Podem fer servir expressions del tipus:
"segurament a tu t'ho sembla", "és possible", "potser tens raó".

Una frase més llarga que pot ser més il·lustrativa dins un discurs que pot donar un pare quan el seu fill li està demanant més diners del compte podria ser:
"És possible que tinguis raó, segurament podria ser més generós. Potser no hauria de mostrar-me tan dur, però..."


El disc rallat:
Consisteix en la repetició sistemàtica d'una frase que expressi clarament allò que desitgem de l'altra persona. Aquesta conducta assertiva ens permet insistir en els nostres desitjos legítims sense caure en trampes verbals manipuladores de l'interlocutor i sense deixar-nos desviar del tema que ens importa, fins arribar aconseguir el nostre objectiu. En un llenguatge més clar, aquesta tècnica es redueix a repetir el mateix argument com si fossis un disc ratllat, fins que l'altre comprengui que no pot aconseguir allò que pretén. No donem raons que justifiquin la nostra actitud, simplement mantenim la nostra decisió final.

Per exemple, en una situació de conflicte actuaríem de la següent manera:

"Si, però...Si jo ho sé, però el meu punt de vista és... Estic d'acord, però...Si, però jo deia...Bé, però encara no m'interessa."


Recursos assertius a desenvolupar en els nois i noies:

- Valoració personal: Tenir un autoconcepte positiu i una bona autoestima.

- Pensar positivament: Creure en si mateix i en les pròpies capacitats i en les dels altres.

- Ser amable amb un mateix: Alegrar-se de les fites aconseguides. No proposar-se objectius de manera irreflexiva.

- Assumir la pròpia responsabilitat: Respecte al que sento, al que penso, al que dic i al que faig.

- Actuar de forma oberta i directa: Ésser honest amb els altres, defugint la tendència a manipular.

- Reconèixer les pròpies necessitats i desitjos davant les necessitats dels altres: Mostrar-nos tal com som.

- Permetre's cometre errors: Assumir que sense errors no podem aprendre.

- Respectar als altres i el seu dret a ser assertius.

- Reconèixer que tinc una responsabilitat cap els altres, en lloc de " soc responsable dels altres".


Drets assertius:

- Tenim el dret a jutjar el nostre comportament, pensaments i emocions; i a prendre les decisions que considerem oportunes.

- Tenim el dret a no haver de donar raons o excuses, per justificar el nostre comportament.

- Tenim el dret a jutjar si es nostra o no la responsabilitat de buscar solucions als problemes aliens.

- Tenim el dret a canviar de parer.

- Tenim el dret a cometre errors i a ser responsables de les possibles conseqüències d’aquests errors.

- Tenim el dret a dir: “no ho sé”.

- Tenim el dret a prendre decisions sense “cap” lògica.

- Tenim el dret a dir: “no ho entenc”.

- Tenim el dret a dir: “no m’importa”.
external image adolescencia.jpg


Recursos per treballar les emocions